Crec que tots nosaltres coneixem algun pare que creu que el seu fill ha de ser un futur Messi o un futur Ricky Rubio. El problema no és aquest!
Tots els pares tenen dret a somiar amb futurs brillants per als seus fills ja sigui en el món de l'esport o en qualsevol professió (ser un cuiner millor que Ferran Adrià, ser un pintor millor que Barceló o ser un periodista millor que Antoni Bassas). El problema no és somiar. Somiar és bo. A més, la ciència afirma que quan somies descanses.


El problema és el que passa amb alguns pares quan estan desperts. Quina és la diferència entre donar un consell esportiu a un fill o pressionar-lo? Quantes barbaritats escoltem per part de molts pares en les competicions esportives de nens/es siguin de millor o pitjor categoria? Quantes vegades sentim vergonya aliena de comportaments de pares cap als seus (teòricament) estimats fills?


En el enllaç que us adjuntem, podreu visualitzar un curt que pensem que explica de forma molt clara el problema de la pressió dels pares als seus fills esportistes.
A veure si entre tots podem posar el nostre granet de sorra per disminuir aquestes situacions lamentablaments tant habituals.


Esperem que el curt us agradi!

Visualitzar el curt
 


Comments




Leave a Reply